19 de febrero de 2015

¿Puede España ser federal? SEGUNDA PARTE

Tras la breve descripción anterior sobre la evolución del estado español desde la edad Media hasta la actualidad, descrita en el post anterior, podemos deducir que en España han coexistido tres paradigmas constitucionales: el foral, el pactista y el autoritarismo-centralista. 

De este modo, el paradigma foral tuvo y tiene, todavía, su implantación en los territorios de la nación vasca. Las provincias de Vizcaya, Guipúzcoa, Alava y Navarra mantienen un régimen foral que, con altibajos, se ha mantenido desde finales de la edad Media. Lo que les ha permitido gozar de una gran cohesión social, garantizar una hacienda própia (base del poder político moderno) y por ende dar lugar a una burguesía comercial e industrial base de un progreso económico y político equiparable a la Europa occidental.

Por otro lado el paradigma pactista, desarrollado en los territorios de la antigua corona catalano-aragonesa, colapsará con la guerra de sucesión y la borbonización de la corona española, al quedar derogadas por los correspondientes decretos de Nueva Planta sus respectivas constituciones, fueros y privilegios. No obstante perduraran ciertos elementos del derecho civil en algunos de los territorios, así como un recuerdo colectivo de las libertades forales y sus instituciones, manteniendo viva, a pesar de todas las prohibiciones sobre ella, la lengua catalana. El aragonés terminará por ser asimilado por el castellano, salvo en los valles pirenaicos.

El tercer paradigma, el que se impuso al resto, heredero de la línea visigótica, es el autoritario-centralista de la monarquía castellana. Los reyes castellanos fueron laminando el poder de sus cortes hasta convertirlas en mero adorno de la monarquía en los albores de la edad Moderna. El poder del monarca se asentó sobre una corte nobiliaria clientelar donde el poder político y las responsabilidades administrativas no recaian en los más aptos sinó en los que conseguían el favor real a cambio de sostener a la monarquía.

Estos tres paradígmas o modos de entender las relaciones de poder, a pesar del devenir histórico y político de España, no han desaparecido del imaginario colectivo y, todavía hoy, son la base de las diferentes maneras de entender la realidad política y social de España.

De este modo el nacionalismo, más castizo, se basa en una concepción unitarista, centralista y castellana de la historia de España, de su cultura, lengua e idiosincrasia, muy a la par con el nacional-catolicismo del régimen fascista o con las moderneces políticas de principios del siglo XXI.

El talante vasco-navarro más bipolar, con una visión hacia adentro contrapuesta con su actuación hacia afuera, con la única pretensión de mantener su regimen foral. És decir la gestión de sus impuestos, por tanto de sus recursos. Y permisivo con lo que puediera suceder hacia afuera (el resto de España).

Por contra, la realidad de las cuatro regiones orientales (Aragón, Catalunya, Valéncia y Baleares) han mantenido siempre vivo un afan de autogobierno y de pervivéncia de su cultura y lengua, excepto esto último en la asimilada Aragón. Su carácter marítimo (excepto Aragón) permitió el mantenimiento de una burguesía comercial, y luego industrial, que se miró más en los espejos de París o Londres que en los de Madrid, perdiendo su independencia tras la guerra civil.


12 de febrero de 2015

Primàries de MÉS per Menorca al Consell Insular de Menorca

M'he presentat a les primàries de MÉS per Menorca per a la llista al Consell Insular de Menorca. Aquí us deix una breu presentació on em present i el  motiu d'estalonar a MÉS per Menorca.

Qui som?
Som en Miquel Preto, vaig néixer el 9 de març de 1964, som d'Es Castell, tenc 50 anys i visc a Maó. Actualment faig feina al consell insular de Menorca en el departament de Mobilitat, en la categoria de tècnic auxiliar en l'àrea de carreteres. Soc llicenciat en ciències polítiques i sociologia. He participat en diverses associacions com els escoltes, el GOB, Ben Amics, els geganters i el grup folklòric d'Es Castell, entre d'altres, en diverses etapes de la meva vida. M'agrada llegir, viatjar, passejar pel camp, xerrar amb amics, la política -vaig participar uns anys amb els Verds de Menorca. Encara que sigui fadrí som de família nombrosa i la família és molt important per mi. Intent estar sempre ocupat en qualcuna cosa, practic ioga que em relaxa i m'ajuda a veure els problemes amb millor perspectiva. M'encanta viure a Menorca i gaudir d'aquesta illa.


Que pens?
Més que una persona d'ideologies som una persona de valors i principis. Les idees poden ser útils en un moment determinat o per una qüestió concreta però els valors i principis són una guia en tot moment i per a qualsevol circumstància. Tenc un poc de liberal perquè sense llibertat l'ésser humà no és complert, un altre poc de socialista perquè sense igualtat no hi pot haver justícia, i no vull viure en un món injust, també un tant d'ecologista perquè Terra només en tenim una i no l'hem de malmetre, i un enamorat de Menorca per açò vull més poder de decisió per a las nostra illa, la sobirania s'ha d'exercir aquí. Som demòcrata perquè és l'única manera que la humanitat pugui viure en germanor, llibertat i igualtat.


Per què MÉS?
Perquè MÉS suma des de la diversitat, és menorquinista, és d'esquerres, està per l'ecologia i el sobiranisme democràtic. El componen persones amb compromís que estimen aquesta illa. És un projecte compartit, plural, d'abast insular i amb visió global. On un ciutadà o ciutadana de Menorca s'hi pot sentir identificat. Per mi MÉS és confiança, credibilitat, integritat, feina en equip, amor a Menorca. Representa la superació dels partits polítics tradicionals amb una nova forma de fer política horitzontal, participativa i oberta. On el diàleg és clau i la democràcia s'hi exerceix.

Miquel Nicolau Preto Fernández


Twiter : @MiquelPreto